Dia festiu: dimarts

Vacances: juliol

Horari: de dilluns a divendres de 12h a 18h

Dissabte de 13h a 23h (cuina oberta)

Diumenge de 9h a 20h

Capacitat dels menjadors: 25 pers. / 35 pers. / 135 pers.

Carta adaptada a celíacs i vegetarians

Terrassa

Parc infantil

Aparcament

Accessibilitat per a minusvàlids

Pagament amb targeta

Acceptem tiquet gurmet i Sodexho

WIFI gratuït per a clients

 

Vídeo Maspinetó

 Menú

 

Història de Mas Pinetó

El restaurant va obrir les seves portes cap a 1932, no com restaurant sinó com a casa de pagès. Aleshores la gent anava a passar uns dies com a cura de salut. Per una banda, estaven els qui patien asma, els qui tenien bronquitis i, de l’altra, els qui eren recomanats pel metge per fer un canvi d’aires.

En aquell moment, la casa estava a càrrec dels besavis Dominica i Salvador.

Ells tenien collita pròpia a l’hort, vaques, corral, galliner, etc… i cuinaven sota demanda. No els importava, tant anaven a l’hort a agafar verdures, com mataven un pollastre a mitjanit. Mai van donar-li un no a ningú.

Els plats típics de l’època eren les truites i el pollastre amb samfaina. Llavors, la gent no anava tan ben alimentada com ara i era un luxe poder menjar ous, pollastre o beure llet fresca.

La guerra ja havia acabat i el negoci va quedar pels avis Concepció i Feliu, qui van transformar les quadres en menjadors, van ampliar la casa i van fer reformes per a poder atendre millor als clients, que majoritàriament eren fabricants que els visitaven amb les seves famílies els caps de setmana. Es va escriure la primera carta amb preus. El menjar continuava sent el mateix, però a més, es van introduir carns a la brasa, sobretot el conill amb mongetes.

També era típica la parada a esmorzar dels ciclistes.

Després, van entrar les ostentoses graellades i el peix fregit. La gent ja tenia millor sostenibilitat econòmica, van ser bons anys, es menjava sense límits, tot s’esqueia i va arribar l’hora de donar el relleu al seu fill Ramón, qui juntament amb la Nuri, la seva dona, van introduir els arrossos. Ells van ser els qui van donar color i olor.

Van engrandir la cuina, i altres parts de la casa es van anar acomodant a la nova situació. La demanda d’arrossos va anar augmentant fins a dia d’avui. Actualment, podem dir que és la nostra especialitat.

I arribats a aquest punt de la història, no ens queda més que donar les GRÀCIES, en majúscules; gràcies a tots els clients que han confiat en nosaltres al llarg de tants anys i a la nostra família; a tots ells, allà on siguin, gràcies per la seva tenacitat.

Gràcies a tots els qui heu fet que avui tinguem les portes obertes.